LA VOTZ

AQUELA VOTZ qu’ausiguèron antan
los aucèls de mai de mila ans
canta dins la ramilha
e l’aiga miralha au desèrt
las planas etèrnas de l’èr.
Deus lo non-rès vòla lo seu remembre
en vòus aguts que landan dins lo sèr,
perduts en la gèu de Novembre.
E raja etèrna l’aiga escura
oblidosa dels grands aucèls
de la cara linda dau cèu
e de ma man dins sa frescura.